La Violència contra les dones és global, sense fronteres, sense distinció, només pel fet de ser DONA.
La violència masclista és l’expressió més brutal de la desigualtat entre dones i homes. Una violència estructural construïda mitjançant la divisió sexual del treball, els rols i els estereotips sexuals, l’amor romàntic, la mercantilització dels cossos de les dones, i que s’agreuja cada dia més amb els úters de lloguer, la pornografia i el sistema prostitucional com a gran negoci capitalista.
Els feminicidis són la forma més cruenta i visible de les violències contra les dones.
Però la violència masclista té mil cares: física, psicològica, sexual, obstètrica, econòmica, laboral, cultural, institucional, d’invisibilització, de llenguatge i publicitat sexistes…
Mentre les víctimes sempre són les mateixes, les dones. Siguen joves o majors; de diferent classe social, nacionalitat, orientació sexual, ètnia, religió; amb discapacitat física o psíquica; refugiades, migrants, amb papers o sense…
Les dades de la violència estructural i cultural a nivell mundial són demolidores.
L’aliança entre neoliberalisme i patriarcat perpetua la feminització de la pobresa i la invisibilitat.
En xifres d’ONU-Dones: a 700 milions de dones les han casades sent xiquetes; 140 milions de dones, en 28 països, han sofert la mutilació genital; 17 milions de dones i xiquetes han sigut captades per les xarxes delictives de proxenetes per a l’explotació sexual; milers de dones migrants i refugiades pateixen violències de tota mena, i milions de dones són maltractades en les seues llars, als treballs, en espais públics…
La Macroenquesta de Violència Contra la Dona de 2019 reflecteix que en l’Estat Espanyol: 1 de cada 2 dones de 16 anys o més ha sigut víctima d’algun tipus de violència masclista; el 40,4% ha patit assetjament sexual; el 13,4% violència física; el 6,5% violència sexual; el 14,2% ha sofert violència física i/o sexual en les seues relacions de parella. I en els últims anys s’han incrementat les violacions grupals, que reflecteixen la invasió de la pornografia en l’imaginari violent.
Durant 2020 han sigut assassinades per violència masclista 74 dones i 5 xiquetes i xiquets (dades feminicidio.net).
La pandèmia ha agreujat aquesta situació. Les dones tenen més risc de contagi com a professionals d’atenció directa, com a cuidadores o treballadores de neteja. Els confinaments provoquen que les dones que pateixen violència s’hagen vist obligades a estar tancades amb els seus agressors. Les dones en situació de prostitució, en risc extrem constant, s’han vist més submergides en la inseguretat i en la invisibilització.
Per tot això, exigim al Govern Central, Autonòmic i a totes les administracions:
- Urgència perquè l’Estat Espanyol complisca amb totes les normes internacionals i europees que ha signat, irebutge els intents i iniciatives que promoguen l’esborrat de les dones com a subjectes de ple dret.
- Que no es permeta ni un pas arrere en els drets sexuals i reproductius de les dones.
- Sensibilització i formació en igualtat a totes les operadores i operadors judicials.
- No a la custòdia compartida imposada ni al règim de visites als maltractadors. Retirada de la pàtria potestat, rebuig judicial de la falsa Síndrome d’Alienació Parental o sinònims, així com de la suspensió dels programes de coordinació de parentalitat. UN MALTRACTADOR MAI POT SER UN BON PARE.
- Una legislació abolicionista del sistema prostitucional que frene l’explotació sexual de milions de dones i xiquetes; que penalitze la demanda, que perseguisca les xarxes delictives del proxenetisme i la tracta, que proporcione tots els recursos de protecció i l’ajuda suficient per a cobrir les necessitats econòmiques, laborals, sanitàries i formació de les dones prostituïdes, i els possibilite alliberar-se de l’esclavitud que implica la prostitució.
- La derogació de la LOMCE i l’aprovació d’una Llei de Coeducació, on la igualtat en la convivència respectuosa i pacífica juntament amb l’educació afectiva-sexual siguen la clau per a un futur sense violència patriarcal. LA IGUALTAT TAMBÉ S’APRÉN.
- Els mitjans de comunicació tenen una labor educadora social molt important i cal treballar un protocol per l’adequat tractament a les víctimes i contribuir a parar la violència masclista.
La violència contra les dones és una greu violació dels Drets Humans i fem una crida a tota la societat a mostrar TOLERÀNCIA ZERO.
Aturem la pandèmia de violència masclista contra les dones
VOLEM, ARA I SEMPRE, UNA VIDA LLIURE DE VIOLÈNCIES MASCLISTES!!!
VISCA, VISCA, VISCA, LA LLUITA FEMINISTA!!!
XARXA DE DONES DE LA MARINA ALTA
25 noviembre, 2020Por: Redacción