La Violència contra les dones és global, sense fronteres, sense distinció, només pel fet de ser DONA. 

La violència masclista és l’expressió més brutal de la desigualtat entre dones i homes. Una violència estructural construïda mitjançant la divisió sexual del treball, els rols i els estereotips sexuals, l’amor romàntic, la mercantilització dels cossos de les dones, i que s’agreuja cada dia més amb els úters de lloguer, la pornografia i el sistema prostitucional com a gran negoci capitalista.

Els feminicidis són la forma més cruenta i  visible de les violències contra les dones.

Però la violència masclista té mil cares: física, psicològica, sexual, obstètrica, econòmica, laboral, cultural, institucional, d’invisibilització, de llenguatge i publicitat sexistes…

Mentre les víctimes sempre són les mateixes, les dones. Siguen joves o majors; de diferent classe social, nacionalitat, orientació sexual, ètnia, religió; amb discapacitat física o psíquica; refugiades, migrants, amb papers o sense…

Les dades de la violència estructural i cultural a nivell mundial són demolidores.

L’aliança entre neoliberalisme i patriarcat  perpetua la feminització de la pobresa i la invisibilitat.

En xifres d’ONU-Dones: a 700 milions de dones les han casades sent xiquetes; 140 milions de dones, en 28 països, han sofert la mutilació genital; 17 milions de dones i xiquetes han sigut captades per les xarxes delictives de proxenetes per a l’explotació sexual; milers de dones migrants i refugiades pateixen violències de tota mena, i milions de dones són maltractades en les seues llars, als treballs, en espais públics…

La Macroenquesta de Violència Contra la Dona de 2019 reflecteix que en l’Estat Espanyol: 1 de cada 2 dones de 16 anys o més ha sigut víctima d’algun tipus de violència masclista; el 40,4% ha patit assetjament sexual; el 13,4% violència física; el 6,5% violència sexual; el 14,2% ha sofert violència física i/o sexual en les seues relacions de parella. I en els últims anys s’han incrementat les violacions grupals, que reflecteixen la invasió de la pornografia en l’imaginari violent.

Durant 2020 han sigut assassinades per violència masclista 74 dones i 5 xiquetes i xiquets (dades feminicidio.net).

La pandèmia ha agreujat aquesta situació. Les dones tenen més risc de contagi com a professionals d’atenció directa, com a cuidadores o treballadores de neteja. Els confinaments provoquen que les dones que pateixen violència s’hagen vist obligades a estar tancades amb els seus agressors. Les dones en situació de prostitució, en risc extrem constant, s’han vist més submergides en la inseguretat i en la invisibilització.

Per tot això, exigim al Govern Central, Autonòmic i a totes les administracions:

1. Urgència perquè l’Estat Espanyol complisca amb totes les normes internacionals i europees que ha signat, irebutge els intents i iniciatives que promoguen l’esborrat de les dones com a subjectes de ple dret.
2. Que no es permeta ni un pas arrere en els drets sexuals i reproductius de les dones.
3. Sensibilització i formació en igualtat a totes les operadores i operadors judicials.
4. No a la custòdia compartida imposada ni al règim de visites als maltractadors. Retirada de la pàtria potestat, rebuig judicial de la falsa Síndrome d’Alienació Parental o sinònims, així com de la suspensió dels programes de coordinació de parentalitat. UN MALTRACTADOR MAI POT SER UN BON PARE.
5. Una legislació abolicionista del sistema prostitucional que frene l’explotació sexual de milions de dones i xiquetes; que penalitze la demanda, que perseguisca les xarxes delictives del proxenetisme i la tracta, que proporcione tots els recursos de protecció i l’ajuda suficient per a cobrir les necessitats econòmiques, laborals, sanitàries i formació de les dones prostituïdes, i els possibilite alliberar-se de l’esclavitud que implica la prostitució.
6. La derogació de la LOMCE i l’aprovació d’una Llei de Coeducació, on la igualtat en la convivència respectuosa i pacífica juntament amb l’educació afectiva-sexual siguen la clau per a un futur sense violència patriarcal. LA IGUALTAT TAMBÉ S’APRÉN.
7. Els mitjans de comunicació tenen una labor educadora social molt important i cal treballar un protocol per l’adequat tractament a les víctimes i contribuir a parar la violència masclista.
8.  

La violència contra les dones és una greu violació dels Drets Humans i fem una crida a tota la societat a mostrar TOLERÀNCIA ZERO.

Aturem la pandèmia de violència masclista contra les dones

VOLEM, ARA I SEMPRE, UNA VIDA LLIURE DE VIOLÈNCIES MASCLISTES!!!

VISCA, VISCA, VISCA, LA LLUITA FEMINISTA!!!

XARXA DE DONES DE LA MARINA ALTA