Conte de cap d'any per Pepa Guardiola

per Pepa Guardiola 

Acomiadem 2022 quasi sense pena de concloure’l  perquè ha sigut un any parc en bondats i pròdig en misèries. I és que els éssers humans anem fent i desfent amb pocs miraments i incautes previsions de cara a la pròpia supervivència i a la cura del planeta  que ens acull.  

Em pregunte què en  puc fer, què en podem fer,  per què durant l’any que encetem minven les penúries i s’incrementen les bondats, la societat esdevinga més pacífica, igualitària, respectuosa amb els Drets Humans i guaridora de la Mare Terra.

No negaré la ingenuïtat de “voler arreglar el món” una personeta sola o  junt amb un grup de persones. Però no renunciaré, per candorosa que semble, a aportar el meu esforç i voluntat a fi de millorar el món i redreçar-lo, en què siga una mil·lèsima de mil·límetre.

Marque l’inici de la meua “no renúncia” amb el Conte de Cap d’Any, que cada vegada té menys de conte i més de  recompte de realitats i propòsits. Això sí, com sempre, convertit en un multimèdia de muntatge casolà, absent de vàlua tècnica, però carregat de bones intencions, i que enguany, en la 19a edició, m’he atrevit a posar veu.

“Missatges de la Mare Terra”, amb el desig que  l’any 2023  escoltem les queixes de la terra, l’aire, la mar, les aigües, la natura, les prenguem en gran consideració i amb esforç i voluntat redrecem comportaments.

Perquè ens va la vida!