Opinió: El Montanyar: l'encert de respectar-nos

per Diafebus

Se'n recordeu quan es va peatonalitzar Marina Espanyola? S'acabava el món, anava a ser la ruina i la fi de Xàbia. Quina bar-ba-ri-tat. I hui és un dels espais litorals més potents de la Comunitat Valenciana.

Amb la Granadella va passar igual. “Oh cielos, coche o muerte; volveremos a ir en carro; niños, a los refugios!”. I hui ja ningú dubta que regular eixe espai fou un encert. Com també ho va ser abalissar i protegir les nostres coves marines. Perquè... si no ho fem nosaltres, qui?

Xàbia viu del turisme, indubtablement. Però el nostre producte és, precisament, les aigües netes, la bellesa natural, l'experiència de viure un poble amable i autèntic. I quan es defén la posidònia o la platja de la Barraca, el que defenem és el nostre atractiu, la qualitat de vida i la viabilitat d'un model que ens ha anat molt bé.

Ara, eixe model, estava a punt de col·lapsar, i era hora de prendre'n mesures. Per exemple, limitar l'aforament de les platges, pacificar el trànsit o augmentar el camp de boies de fondeig. Però, de tots, el més impactant ha sigut la reordenació del Muntanyar.

Com a veí d'este poble no puc estar ni més content ni més orgullós del que s'ha fet. Xàbia ha recuperat una platja única, i hem acabat amb una anormalitat que no es donava en cap altre lloc mig normal. En cap platja aparcaven els cotxes... excepte al Muntanyar. I feia molta pena. Ara, és de les persones. I ho és també gràcies al carril peatonal, que cada dia fan servir centenars de veïns i visitants. Quant a l'aparcament, vos diré que visc ben a prop i ni els dies de més ocupació ha deixat d'haver lloc de sobra a l'Avinguda Augusta, C/Génova i perpendiculars.

Hem fet un gran avanç. Però encara ens queda molt. És hora de ser valents i fer un esforç per la nostra mar i les nostres platges. És hora que l'educació ambiental es combine amb una normativa clara i ferma que es faça complir per tots.

A Xàbia qualsevol persona és benvinguda. El nostre esperit és obert, acollidor i mediterrani. Però ens hem de respectar, perquè, si no, correm el risc de perdre-ho tot. D'alçar-nos un matí i descobrir que ja no som el poble que ens agradava. I això seria irreversible. Penseu que el turisme, si es farta, pot canviar de destí i ací pau i allà glòria. Però si la vida al nostre poble es devalua... què hi farem nosaltres? Com explicarem que ho vam tindre a les mans i ho vam deixar anar?

Els que vivim ací tot l'any i els que estimen Xàbia, vinguen d'on vinguen, hem d'estar junts i posar per davant el respecte i la protecció d'allò que ens fa únics. I això no vol dir oposar-se al turisme. Això vol dir cuidar-lo al mateix temps que ens cuidem. De fet, quan algun apocalíptic vos diga que és impossible, recordeu-li que els destins més exitosos són els que seguixen esta recepta.

Val la pena intentar-ho, no?