In memoriam: Eduardo Monfort Bolufer

El meu pas per la política està estretament lligat als anys en què Eduardo va ser alcalde de Xàbia. I quan pense en aquell temps, pense inevitablement en ell: en la seua manera de liderar, en la seua serenitat, en la seua capacitat d’escoltar i en aquella bonhomia que el feia pròxim, fins i tot en els moments més complicats.

Per a mi, Eduardo va ser un referent. Un polític brillant, valent i honest. Però, per damunt de tot, va ser una bona persona. Una persona amb una sensibilitat especial, capaç de comprendre els altres, de posar-se en el seu lloc i de fer-los sentir escoltats i valorats.

Veníem de formacions polítiques diferents i, probablement, també teníem maneres diferents d’entendre algunes coses. Però Eduardo sabia mirar més enllà de les diferències. Sabia trobar allò que ens unia i convertir-ho en una força compartida. Va saber liderar sense imposar, unir sense anul·lar i confiar en les persones. I això no és poc. Especialment en política.

Va saber crear un equip d’homes i dones que, des de les nostres responsabilitats, les nostres sensibilitats i les nostres maneres de veure el món, vam treballar per Xàbia. Ens va donar confiança. Ens va fer sentir útils. Ens va fer sentir part d’un projecte que anava més enllà de cadascú de nosaltres.

Amb el temps, valore encara més aquell gest de confiança. Perquè confiar en els altres és una de les formes més sinceres de generositat.

Eduardo no va defallir mai.

Ni davant de les dificultats, ni davant de les crítiques, ni davant d’aquells moments en què les decisions pesen i les responsabilitats es fan més grans. Va continuar endavant amb les seues conviccions, amb serenitat i amb aquella manera tan seua de fer les coses: sense estridències, sense necessitat de demostrar res, però amb una fermesa profunda.

Però, si haguera de destacar una qualitat per damunt de totes, em quedaria amb la seua fidelitat als afectes. Eduardo era fidel a les persones. Fidel als amics, als companys i a aquells que formaven part de la seua vida. I era generós. Sabia estar. Sabia acompanyar. Sabia fer sentir a qui tenia al costat que comptava, que era important, que no estava sol.

Amb ell vaig compartir anys de treball, però també converses, preocupacions, il·lusions i moments que guarde amb una estima especial. Alguns d’aquests moments potser semblaven menuts en aquell instant, però hui adquireixen un valor immens. Perquè, al final, són els gestos, les paraules i la manera d’estar al costat dels altres allò que roman.

Eduardo era, sobretot, un home conseqüent amb allò que pensava i amb allò que creia. Un home de conviccions, però també de sentiments. No separava una cosa de l’altra. Entenia que la política havia de tindre principis, però també humanitat. Que governar era prendre decisions, sí, però també escoltar, comprendre i cuidar. I per a aquells que vam tindre la sort de compartir camí amb ell, això deixa una empremta que el temps no esborra.

Eduardo, gràcies per haver confiat en mi. Gràcies per haver-me donat l’oportunitat de formar part d’aquell equip. Gràcies per tot el que vaig aprendre al teu costat, però també per tot allò que em vas ensenyar sense necessitat de dir-ho.

Em vas mostrar que la política, més enllà dels càrrecs, de les sigles i de les diferències, pot ser una manera de servir, de treballar pels altres i de construir poble.

Hui Xàbia perd una persona que va dedicar una part important de la seua vida a treballar per ella. Però nosaltres perdem molt més que això. Perdem un company, un amic, un referent i una d’aquelles persones que, quan ja no hi són, ens fan adonar-nos de tot el que aportaven simplement amb la seua presència.

Jo em quede amb els anys compartits, amb els projectes, amb les converses, amb els moments difícils i amb els moments feliços. Em quede amb la confiança, amb l’afecte i amb la memòria d’un home que va saber deixar una petjada profunda en moltes persones.

I, sobretot, em quede amb el seu somriure, amb la seua bondat i amb aquella manera tan discreta i tan sincera d’estar sempre present.

Descansa en pau, Eduardo.

Gràcies per haver format part de la meua vida. Gràcies per tot el que vas fer per Xàbia i per tots nosaltres.I que allà on estigues continues mirant-nos amb aquella bondat i aquell somriure que tants recordarem.

Gràcies per tot, Eduardo.

No t’oblidarem.