Comiat a Carme Miquel, per Pepa Guardiola y Roser Cabrera

20 junio, 2019Por: Redacción

0
Tiempo de lectura: 4 minutos

Per celebrar el Dia del Llibre, a l’any 2010, la Comissió de dones de l’associació de veïns de Jesús Pobre ens convidà a Carme Miquel i nosaltres dos (Roser Cabrera i Pepa Guardiola) a presentar el nostres llibres sota el sostre del Gran Riurau.
Acceptada la invitació, vam decidir que no havia de ser una presentació a l’ús, en la qual cadascuna parlara de la seua obra, sinó que havíem d’interactuar amb textos al voltant d’una temàtica central, la comarca de la Marina. Ben il·lusionades, ens vam posar a donar-li forma al projecte. A la fi, encapçalat pel lema «La Marina en femení. Passeig literari», vam arrodonir l’acte combinant les lectures de les nostres lletres amb imatges de la Marina, dins d’un programa que incitava a passejar pels paisatges que descrivíem: Arribada i presentacions. -Eixida: el Montgó màgic. La terra des de la mar encantada. -Descans a l’ombra del riurau. -Cursa irada pels camps de ciment. -Tornada: Carta a la Marina. -Cloenda: aperitiu d’opinions.
L’encontre literari va resultar tan viu i exitós, que ens van convidar a realitzar-lo en diferents pobles de la comarca, la Xara, Gata, Lliber, Calp, Teulada, Dénia… Des d’aleshores ho férem amb el lema «La Marina en veu de dona».

Per a les tres va ser una vivència enriquidora que ens va dur de la coneixença i el respecte com a escriptores a l’amistat i estima immensa com a amigues. Ens reuníem a alguna de les nostres cases, totes a vora Montgó, preparant cada acte amb textos i imatges diferents, pensant en la música que ens podria acompanyar, els escenaris que ens anaven a allotjar… sempre guardant per a la cloenda final la sentida carta dedicada a la nostra comarca, on manifestaven el compromís ferm de curar-la i atendre-la.
Però les reunions anaven més enllà dels preparatius de cada passeig literari. Són inoblidables les vesprades que passàvem. Ens omplien de goig les tertúlies que mantenien parlant de literatura, de la nostra professió docent, de l’estima a la terra, la llengua, els costums, la cultura, i també intercanviant confidències, anècdotes, històries viscudes, opinions que ens enriquien i ens unien amb llaços ferms. Era tan fàcil dur a terme propostes, conversar i reflexionar amb Carme!
La darrera trobada de «La Marina en veu de dona», va ser al jardí de l’Albarda, un espai meravellós que juntament amb la música de Cristina Martí i Alex Velázquez van adornar de melodia, color i perfum les nostres lectures. El públic assistent va quedar fascinat, i nosaltres també.
Vam seguir reunint-nos ara i adés, l’afecte de l’amistat ho reclamava. També vam participar conjuntament en més d’una activitat, una de les últimes  l’any 2017, a Dénia, a l’escola Pou de la Muntanya, amb la malaltia greu assetjant ja el cos de la nostra benvolguda companya.

Carme ens ha deixat per sempre el dimarts 18 de juny. Ja no intercanviarem confidències, ni mantindrem converses, ni durem a terme cap proposta juntes. Ja no llegirà mai més amb nosaltres en veu alta, però si ens acompanyarà seguit amb les paraules escrites que ens ha deixat.
Ahir, 19 de juny, al Tanatori Municipal de València, «La Marina en veu de dona», conclogué definitivament els seus passeigs literaris, perquè Carme marxava per fondre´s eternament amb la terra que tant estimava. El nostre particular i breu programa només tenia un punt «Comiat a Carme Miquel i Diego», i pel micròfon solament sonaren les nostres dos veus amb la lectura de la Carta a la Marina Alta, en tan trista ocasió, adaptada especialment per acomiadar per sempre l’amiga absent.
Aquestes són les lletres amb què la vam acomiadar.

Estimada Marina Alta:
Al llarg dels anys hem passejat els teus camins, hem begut les teues aigües, hem aspirat els perfums de les herbes de les teues muntanyes i ens hem deixat acaronar per les brises suaus de la mar que et besa.
Has sigut la companya dels nostres jocs infantils, de les nostres emocions adolescents, de les esperances joves i de les reflexions adultes. Has contribuït a modelar la nostra vida.
Estimada Marina Alta: et volem vestida de verd amb una capa extensa de llentiscles i murta, de carrasques, xiprers i pins, de margallons i graülls, d’oliveres, ceps i garrofers plens de vida. I volem que t’adornen els riuraus i els marges de pedra en sec i els molins restaurats. I volem els pobles habitables, nets i cultes. Perquè tu, preciosa Marina, eres el trosset de Mare Terra que ens allotja i ens dóna calidesa.
Estimada Terra Valenciana hui volem que aculles la nostra amiga Carme Miquel i et carregues amb l’energia de la seua fortalesa, que l’acarones amb dolçor de mare tendra i t’engrandisques amb la vàlua de la seua saviesa, que l’abraces i et perfumes com ella amb les flors del gessamí, que tant li agradaven.
Nosaltres guardarem la seua memòria, difondrem el seu nom i treballarem perquè les comeses que ha dut a terme siguen recordades i transmeses com el despertar d’una nova salutació a la vida.
Volem que l’exemple que ens deixa de dona, mestra i escriptora compromesa amb la terra, la llengua, la cultura, la gent, amb les arrels del poble valencià, amb la natura i amb els Drets Humans ens porte a preservar i oferir la grandesa i la profunditat de la seua obra a les generacions futures.
Aconseguir-ho és més que un deute, és un deure.

Roser Cabrera
Pepa Guardiola
20 de juny 2019

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

Este sitio usa Akismet para reducir el spam. Aprende cómo se procesan los datos de tus comentarios.