Dies de festa

Por: Guiomar

0
Tiempo de lectura: 3 minutos

En arribar els dies de festa el poble canviava la cara per a mostrar lDBC##1alegria i el goig. Els seus habitants començaven a preparar la indumentària festiva. Les xiques, airejaven els seus guardapeus i basquinyes de seda amb ordit de:


-xarmelot, teixit de seda, gruixuda i premsada que fa aparences i aigües com el moaré.
-Lampàs, tela llaurada sobre sederia de fons de setí en el que ressalta el dibuix, obtingut combinant trames de distints colors. Semblant al domàs.
-Moaré, tela forta que forma aigües, moaré. Es produïxen reflexos per que part dDBC##1ella està xafada.
-Brocatell, teixit amb ordit de seda o cotó i trama de lli, seda, cotó o cànem semblant al brocat que quedaran ocultades pel relleu que presenten els motius florals que, treballats en un altre color, sobreix amb més força.
I més escassament,
-Espolí, llançadora xicoteta en la que sDBC##1enrotlla el fil de la trama, per a elaborar un teixit espolinat. Esta tela té una trama de fons i una altra de colors i motius cridaners, formant flors escampades.

Els gipons de màniga curta o llarga també estaven elaborats en la seua majoria sobre teixits de seda com:
-Domàs, teixits de seda, pura o barrejada, obtinguda per la combinació de fils de diferent grossor formant dibuix.
-Ras, teixit de seda, cotó, lli o raió, combinat amb altres teixits origina el brocatell, el domàs, etc. Un dels lligaments bàsics.
-Sarga, tela que el seu teixit forma línies diagonals.

Els complements sentaven la seua base en:

Davantals que servien per a ornamentar vestits de mudar i podien trobar-se de grandàries i formes diferents, quadrats, rectangulars, ovalats i adornats amb randes, galons i brodats. De colors variats i quasi mai a joc amb el mocador de coll. Els teixits emprats solien ser, fil, seda o cotó fi.

Mocadors de coll també anomenat de pit o mantonet. Estava elaborat amb teixits suaus com la seda, tafetà, tul, fil, etc. Solien ser quadrats, però alguns eren triangulars o de tres pics, probablement a resultes de partir herències.

Gasa, teixit fi i vaporós si és de seda. Lustre, teixit de seda vistós amb or o plata similar a lDBC##1alpaca.

Mussolina, teixit de seda, llana o cotó, lleuger i fi, generalment transparent, encara què pot ser brocat o llaurat. El seu origen va ser mesopotàmic, de Mossul. Importat posteriorment dDBC##1Índia, resultava un teixit car. A pesar de tot això en 1770 es va posar de moda a Espanya. El seu ús excessiu, textura i preu van provocar que es dictara una pragmàtica prohibint-la, revocada en 1785 per Jovellanos.

Tafetà, lligament base i simple de contextura molt tancada, ja que cada punt de lligadura es toca amb els altres per tots els costats. Teixit llis de cotó, llana, seda, etc o dDBC##1ordit i trames barrejades però similars. De textura fina i plana. -Organdí, teixit de cotó amb lligament de tafetà que porta un aprest especial, resistent a la llavada, i és dur i transparent.
-Setí, teixit de seda de ras. Presenta una cara lluenta i un revés mat.

Mantons, predominaven els de seda o de domàs amb flocs per les vores i en colors grocs, verds, cruets, marrons, etc… anomenats “de Manila”

Mantellina. Era utilitzada per les dones per cobrir-se el cap i part de la cara en actes religiosos. Estava elaborada amb mussolines, seda, llana, tul, o baieta. Algunes dDBC##1elles, anaven ornamentades amb brodats i boletes o canutets dDBC##1atzabeja, amb randes dDBC##1encaix en les vores.
Estaven fetes de diferents formes:
* rectangular (de tovalla)
* allargada amb una part recta i lDBC##1altra corvada (dengue)
* semicircular (mitja lluna)
* centre rectangular o amb forma dDBC##1ull, envoltat dDBC##1encaix (tern)

Els homes penjaven els saragüells, i trauen els calçons curts i els jupetins i jupes de seda per cobrir el cos i els braços. Estava confeccionada amb materials fresquets a lDBC##1estiu com el ras, la seda, la sarga, el cotó, i a lDBC##1hivern està elaborat amb llana o vellut. Anava creuada o botonada amb mançanetes de metall, os, o fusta folrada. Com a complement dDBC##1abric o en cerimònies lDBC##1home utilitza la capa. Era una peça llarga, que cobreixen el cos quasi fins els peus, amb molta amplària aconseguida per peces unides fins donar-li una forma circular. Si no sDBC##1arribava a formar un cercle, la peça sDBC##1anomenava mitja capa. Sobrepossada portava una peça que cobria els muscles fins el colze anomenada esclavina. Era confeccionada amb baieta i vellut generalment de colors obscurs o negre.

Es cobrien el cap amb:
* mocador de cotó, seda
* barretina
* barret sDBC##1utilitza per cobrir el cap a lDBC##1hivern i en cerimònies, lDBC##1home utilitza barrets de diferents tipus.
* cossiol, de copa alta
* rodina, de copa baixa i ala ampla i doblada
* catite, de copa baixa i ala estreta
* montera, amb casquet rodó i ala doblada
* barretina, de forma cilíndrica ajustada al cap i doblegada de costat.
* còfia, xarxa de punt o tela per a arreplegar els cabells, rematada amb una tira dDBC##1arbossos.

Isabel Martí i Chulià
Grup de Danses Portitxol

 

Ver artículo original (221 lecturas)

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

Este sitio usa Akismet para reducir el spam. Aprende cómo se procesan los datos de tus comentarios.