Discurso José Chulvi en el acto de entrega de los premios 9 d’octubre Vila de Xàbia

9 octubre, 2019Por: Redacción

0
Tiempo de lectura: 7 minutos

(en valenciano)

Estimats amics i amigues, membres de la Corporació Municipal, Sr. Jutge de Pau, Intendent en Cap de la Policia Local, Tinent de la Guàrdia Civil, distingits premis 9 d’Octubre,

L’any 1423, servint a Alfons el Magnànim en Nàpols, un contingent valencià va caure en mans del condottiero Francesco Sforza. Entre aquells hòmens estava el poeta Jordi de Sant Jordi qui, per demanar la llibertat, va escriure «El Presoner». El poema començava així:

«Desert d’amics, de béns e de senyor»

Hui, sis segles després, els valencians ens sentim igual. Deserts d’amics, de béns e de senyor. Presoners d’una situació financera insuportable. Sense oïts per a les nostres reivindicacions, Sense els recursos i els béns que ens corresponen.

Nosaltres hem complit fidelment amb la nostra comesa. Hem sigut els primers a la contribució solidària a l’estat. Hem aportat el fruit de l’esforç i el talent del nostre poble. Hem pagat amb les renúncies de la nostra gent…. i a canvi no hem rebut res. Només almoina; només la dieta de pa i aigua del presoner.

El finançament és la reivindicació més urgent. Perquè eixe acte de justícia ho significa tot: hospitals, educació, comunicacions, la competitivitat de les empreses, l’ajuda a les famílies, el menjador dels xiquets, el futur del camp i de la mar, la seguretat dels pobles, l’accés a la cultura…

El 9 d’Octubre no és una fita folklòrica. No és un una mirada ociosa al passat. El 9 d’Octubre celebrem i reivindiquem la nostra valencianitat: la singularitat cultural, humana i política d’un poble mediterrani que vol continuar avançant unit.

Que no demana ser més que ningú, però que tampoc accepta ser menys que ningú. Els valencians i les valencianes del segle XXI, del Sénia al Segura, tenim una potencialitat extraordinària si estem junts dins de la nostra diversitat real i històrica. Si estimem i defenem el projecte de la Comunitat Valenciana per damunt d’aquells que ens volen dividir amb falsos conflictes.

Estimats amics i amigues: esta és l’hora de sumar. De cosir el nostre territori poble a poble, comarca a comarca. De trobar-nos; de retrobar-nos; de ser més forts.

I la Marina Alta n’és un exemple del qual ens hem de sentir orgullosos. Esta és una comarca a cavall entre València i Alacant, acollidora i diversa com a poques. En la qual hem defensat la cultura com un pont d’integració, i el territori com la base de la vida que ens agrada. Ací, en esta cruïlla de camins hem sabut viure amb les portes obertes sense haver de renunciar a allò que som. Al contrari, res ens agrada més que fer extensiva la condició de veïns, de valencians, a aquells que han volgut vindre a fer ací la seua vida. Als qui s’han acostat a nosaltres amb estima, curiositat i respecte.

A aquells que ens ensenyen que no hi ha una única manera de ser i de sentir-se valencià, sinó que només cal la consciència de ser poble. Que les veus i les expressions diverses sempre són enriquidores quan apunten en la mateixa direcció.

La identitat no és un barrera. És un fonament per a aplegar més lluny. Per a relacionar-nos amb el món amb confiança i aplegar a ser tot allò que volem ser.

En un moment de recentralització i persecució de la diferència, de negació dels drets que tant ens va costar aconseguir, és útil recordar-ho.

Este és el primer 9 d’Octubre de la nova legislatura. Apleguem ací després d’anys de molt de treball en els quals Xàbia ha millorat. I eixe és un mèrit de tots i de totes. D’aquells que des de l’Administració, l’empresa, els estudis, les associacions i el carrer ens fan grans amb el seu esforç.

Ara estem preparats per a mirar al futur immediat amb responsabilitat i optimisme. Xàbia és un poble amb els comptes sanejats, amb una cartera de projectes ambiciosa i en marxa, i que ha resolt alguns dels seus reptes històrics.

Però no ens conformem. Estem davant un moment crucial per definir el model de societat que volem. És hora de parlar de turisme, com a font d’oportunitats i de riquesa, però sense oblidar que un model de negoci no es pot fer a costa d’un model de vida.

És hora de canviar la mirada i no quedar-nos només en les xifres de l’ocupació, sinó en la qualitat del treball: en la remuneració i els drets de les persones.

És hora de treballar per la vivenda que necessita la nostra gent, jóvens i majors, i que no poden accedir als preus que marca la bambolla del lloguer de temporada.

És hora d’abordar la reindustrialització, la vitalització del sector primari i l’economia del coneixement com a alternatives.

És hora de fer front a l’emergència climàtica des de l’escala local i defensar amb totes les nostres forces el medi ambient i el paisatge.

És hora, amics i amigues, de cuidar de la nostra gent i prendre les regnes del nostre futur.

Tot això ho farem junts, tots a una veu, amb la determinació i l’estima que ens dona treballar per Xàbia. Però en el camí hi ha obstacles que ens fan molt de mal.

Parle de la Llei de Racionalització i Sostenibilitat de l’Administració Local i de la llei de contractes. Unes trampes legislatives que castiguen als Ajuntaments a no poder gastar els seus propis diners, a no atendre com cal a les persones i a no prestar els servicis tan bé com caldria. Unes lleis que ens impedixen generar més faena a Xàbia i complir amb el paper de dinamitzador econòmic que han de tindre els ajuntaments. Un control i una fiscalització portats a l’extrem que ens dificulten la gestió del dia a dia.

Són unes normes absurdes que ens maltracten cada dia. Que es van dissenyar per a quadrar les xifres del govern central a costa dels governs locals. És fàcil d’entendre: ells varen fer el pecat i a nosaltres ens ha tocat la penitència.

Des de lluny no es veuen els ulls dels veïns. Allà no en saben els noms ni els importa. Però nosaltres sí els sabem. I per això, encara que la situació és insuportable i insostenible no ens resignarem a la frustració i lluitarem per canviar les coses.

Ho farem des de cada poble i des del Govern Valencià; mane qui mane. Ja està bé !

Si no ens resignem a les lleis injustes, tampoc ho podem fer a la utilització de la justícia i els mitjans de comunicació, no per a buscar la veritat, sinó per a perjudicar a persones. Per a impartir intents de coacció. Per a fugir cap a avant sense mirar les conseqüències. Eixa no és la política que entenem. Nosaltres no estem ací per a això i no ho podem a normalitzar.

Servir al poble és una qüestió massa important. En la que podem discrepar apassionadament, però sense abandonar els límits de la decència.

Per a la legislatura que comença volem un govern bolcat en els barris i amb les persones. Ambiciós i ple de trellat. Un bon govern que siga just, transparent i honest. Capaç de mantindre l’estabilitat que ha permés que Xàbia conega estos anys de progrés i confiança.

En eixe camí, el personal de l’Ajuntament de Xàbia juga un paper fonamental. Tots els treballadors públics -cadascú en la seua responsabilitat- són necessaris. I som sabedors que la seua faena ha de desenvolupar-se en condicions òptimes per tal d’aconseguir els millors resultats. Administratius, tècnics, Policia Local, auxiliars, laborals, brigades… cada home i cada dona al servei del poble de Xàbia ha de trobar les facilitats necessàries per a complir amb la seua missió amb diligència i eficàcia.

Com ja vam fer en 2016, en obrir unes noves dependències municipals i dotar a la Policia Local d’instal·lacions capdavanteres a la Marina Alta. Tant, que hui cossos de policia d’altres municipis venen fins ací a fer-les servir.

Aconseguir-ho entre tots és un repte central d’esta legislatura. Volem continuar avançant en el camí dels Ajuntaments democràtics, que precisament celebren ara els seus 40 anys. Al llarg d’este temps hem sigut l’Administració més propera als ciutadans, la que ha posat la pell i el cor al carrer. La que ha estat sempre per a tots i totes, sense excepció. En totes les circumstàncies i contra totes les dificultats.

És una història feta de gent valenta, generosa i responsable. I seria impossible citar-los, ara i ací, a tots i a totes; però sí vull tindre un reconeiximent, ple de respecte, per les persones que m’han precedit en la dignitat del càrrec d’alcalde de Xàbia en este temps: Soler Blasco, Enrique Bas, Juan Moragues, Jaime Sapena i Eduardo Monfort.

Tots ells han marcat un camí que ara tenim l’orgull de seguir.

El 9 d’Octubre, a més ens servix per tal de celebrar i homenatjar a persones i institucions que s’han destacat en el camp dels valors cívics i la solidaritat.

Enguany el premi 9 d’Octubre als Valors Cívics li correspon a una persona que representa el valor d’integració social de la cultura. I com la nostra història -la dels valencians- és un motor de futur i cohesió al voltant dels millors valors que tenim.

Isabel Martí, xabiera de soca-rel des de fa més de trenta anys, és la impulsora i l’esperit del Grup de Danses Portitxol, una associació creada a partir de la renovació del vell Grupo de Coros y Danzas que va conéixer fa molt de temps. Una altra persona, potser, s’haguera conformat amb el que va trobar, però Isabel va iniciar una tasca de modernització que ha sigut clau per a aplegar fins ací.

Hui, el Grup de Danses, de la mà d’Isabel, forma part de la vida més autèntica de Xàbia. I ens ajuda a recuperar la música, els balls i les indumentàries dels segles XVIII i XIX. D’aquells valencians i valencianes que n’estarien ara ben orgullosos i agraïts. Tan orgullosos i agraïts com ho estem nosaltres.

El premi 9 d’Octubre a la solidaritat recau en l’associació Aspanion, de famílies amb xiquets i xiquetes que patixen càncer. La trajectòria d’Aspanion comença en 1985. I ara fa tres anys aplega a Xàbia per tal de prestar un servici imprescindible d’ajuda, suport i acompanyament a les famílies que es veuen sotmeses a este duríssim tràngol.

Quan la malaltia es fa present, sobretot en esta forma, les persones que es donen als demés són les vertaderament imprescindibles. Aquelles que tenen el coratge i la sensibilitat per fer de l’adversitat un motor universal d’estima.

A més, Aspanion, ha sabut imbricar la seua activitat en l’agenda pública de Xàbia. Els hem vist participar junt al Grup d’Atletisme Llebeig, en el teatre escolar amb el Graüll, en iniciatives pròpies com ara «muévete por Aspanion»… Esta associació representa un recordatori permanent que la vida és allò que està davant de nosaltres. I que cal continuar, cal fer sempre un esforç, cal rodejar-se de bona de gent i d’estima, i fer forts els nostres vincles de solidaritat. Precisament allò que ens distingix com a poble.

I enguany, no vull deixar de nomenar a una altra persona important, no sols per a Xàbia, sinó per a la Marina Alta i per al nostre país: la bona amiga, l’entranyable mestra i l’admirable escriptora Carme Miquel, que ens va deixar en el mes de juny.

D’estimar el que som, de compartir grans històries i de construir el futur Carme en sabia molt. El seu exemple no deixarà d’acompanyar-nos.

Estimats amics i amigues, que no deixem mai de celebrar la nostra història i el nostre futur. Que siguem valents i constants com ho són els nostres premiats. Que el nostre treball, per difícil que siga, meresca la confiança del poble. Que continuem estant junts i celebrant que som valencians.

Feliç 9 d’Octubre.

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

Este sitio usa Akismet para reducir el spam. Aprende cómo se procesan los datos de tus comentarios.