Elegía por Carmen Alborch

2 noviembre, 2018Por: Redacción

0
Tiempo de lectura: 2 minutos

Hace unos días falleció la que fuera directora general de Cultura de la Generalitat y ministra de Cultura en el último gobierno de Felipe González (1993-1996), Carmen Alborch. Valenciana y feminista, Alborch recibió este año el premio de la Xarxa de Dones de la Marina Alta. Su última aparición pública fue el pasado 9 de octubre, cuando ejerció de portavoz de todos los premiados por la Generalitat Valenciana con la Alta Distinción. Entonces reclamó que el feminimismo fuera declarado patrimonio de la Humanidad.

Desde el Consell Valencià de Cultura han emitido esta elegía para despedirse de Alborch.

Acomiadar-se de Carmen. (despedirse de Carmen)

No és senzill fer-ho. Sempre costa acomiadar-se de qui respectem, estimem i necessitem. Perquè al remat es tracta d’una pèrdua de referència, d’una forma d’orfandat emotiva i intel·lectual.

“La mirada de Carmen” titulava dies enrere amb saviesa Fernando Delgado el seu emotiu comiat, glosant alhora allò públic i l’íntim, la seua generositat i talent. Coincidim, amic. El somriure de Carmen i, per què no recordar-ho amb tots, el seu carinyo i suport. Eixe somriure permanent que escurçava distàncies i facilitava una proximitat que es revelava en definitiva en la joia d’un somriure final, tan característic, una mena de riallada fina i sensible que obria i tallava alhora, com a segell i lacre d’autoritat i elegància.

L’amabilitat con a mètode, encara més com a sistema de pensament, elevant la quotidianitat a la categoria d’intel·ligència, mudant la gestió necessària en excel·lència.

Així fou Carmen. I ara ens queda la seua empremta.

Tot, o gairebé tot, ha estat dit i rememorat en aquests dies freds, abandonats a la tristor de la teua absència i entrampats pel dolor de l’irreversible. Encara que sapiguem que no li agradaria. Encara que coneixem el seu optimisme vital i contagiós com la llum mediterrània de Sorolla, que tant ens costa de mantenir ara amb l’ombra covada als nostres cors.

Professora i Degana de Dret, innovadora Directora de l’IVAM, Ministra valenciana per a la cultura espanyola, escriptora fecunda, llesta i divertida. Quantes “a” , estimada Carmen, eixes “a” que tant vares estimar tu, amb les quals vares militar -sempre insisties en això- amb alegria, “fins a l’últim alè”.

Quants èxits collits amb eficiència de qui sap del rigor i els procediments, sense confondre forma i fons, quantes metes obtingudes amb la fórmula de la tenacitat, l’amabilitat i l’habilitat. I quants mereixements reconeguts que vares atresorar sense arrogància junt amb els records de la infància.

El Consell Valencià de Cultura, reunit avui a Potries, tan a prop del teu estimat Castelló de Rugat, la teua pàtria, embargat per la pena de la teua pèrdua, vol abrigar-se amb el teu somriure i guiar-se amb el teu record. Com a profund, permanent i imprescindible homenatge a l’abundància de la teua humanitat i a la grandesa de la teua trajectòria.

Descansa en pau com ho vares fer en vida, molt estimada Carmen.

Potries, 29 d’octubre de 2018

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

Este sitio usa Akismet para reducir el spam. Aprende cómo se procesan los datos de tus comentarios.