Opinió: Gràcies, valents!

2 febrero, 2016Por: Redacción

2
Tiempo de lectura: 2 minutos

A principis dels 2000, un grup d’estudiants de Xàbia, farts del deficient transport públic -dècada i mitja després seguim esperant el tren- decidiren constituir una associació, que acabaria sent AEUMA, per fletar autobusos per anar i tornar de les universitats de València i Alacant. De forma col·laborativa i desinteressada ens vam succeïr fins a cinc generacions de gestors; a finals de la dècada de 2000 vam arribar a tenir fins a cinc autobusos en actiu cada setmana, cobrint amb el superàvit d’uns busos el dèficit d’altres- com el d’Alacant- que no s’acabaven d’omplir. Això ho férem sols, gent que veniem de l’associacionisme. Una història d’èxit a penes reivindicada.

En tots aquells anys, de l’Ajuntament de Xàbia no vam rebre cap mena d’ajuda. L’Ajuntament del Poble Nou de Benitatxell, a Calp, Benissa o Pedreguer s’instituiren ajudes al transport universitari i escolar no obligatori en algun moment. A Xàbia mai de la vida. Mentrestant, la política de Joventut de Xàbia consistia en organitzar discomòbils ruïnoses a l’Arenal i subvencionar classes de repàs a Monjove per contentar els pares dels alumnes, que al final són els que voten. S’ha de reconèixer la coherència de la política de joventut per a majors de 18 anys en les últimes dos dècades: amb governs de tot signe ha sigut plenament inexistent.

El cim, però, es va assolir la legislatura passada amb Tere Bisquert al capdavant del departament de Joventut. Després que en una reunió amb l’entitat en 2011 reconeguera que no tenia cap idea de què fer amb el departament en tota la legislatura -amb el tècnic davant que pot corroborar-ho- la seua genial aportació fou negociar amb ALSA descomptes per a universitaris, ignorant totalment l’associació AEUMA. Ningú de l’equip de govern va enviar una disculpa o una rectificació. Per als jóvens no hi havia diners. Mentrestant la construcció de redones seguia al ritme frenètic habitual. Ara fins i tot tindrem auditori i piscina olímpica, tot en una legislatura. Però ni rastre de les ajudes al transport, no només universitari, sinó també per aquells que es desplacen per exemple a Dénia i cursen cicles formatius.

Per això i tantes coses, té tant de valor el gest de tres valents, Juan, Josep i Joan. En un poble on tot acte altruïsta i pel bé de la comunitat és tan sospitós -donar-se a conèixer, significar-se, el gran pecat capital de la societat xabienca- i només es valora l’astúcia individual i el benefici a curt termini, a voltes fa falta el pas avant, la marxa a peu unilateral de gent que pense en la col·lectivitat més que en solucions individuals com el cotxe privat tant i tant discriminatòries per a les persones i per al medi ambient. Ànim als tres, perquè no esteu sols. I això -l’aventura de remar contracorrent en un poble d’espavilats tan rabiosament individualista- només acaba de començar.

Francesc Miralles

2 comentarios en “Opinió: Gràcies, valents!

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

Este sitio usa Akismet para reducir el spam. Aprende cómo se procesan los datos de tus comentarios.