Opinió: Els Merlets

5 agosto, 2020Por: Redacción

6
Tiempo de lectura: 3 minutos

per Antoni Espinós i Quero

 

Fa uns anys l’Arquebisbat de València, aprofitant-se dels avantatges atorgats per anteriors governs, uns feixistes, altres de dretes -qüestió de noms-, s’apropià, mitjançant escriptura pública autoritzada pel mateix arquebisbe, de l’església-fortalesa de Xàbia, davant la passivitat -i la connivència- dels aleshores governants locals. Davant el rebombori que ocasionà aquest robatori i el conseqüent refús d’alguns ciutadans, la propietat canvià d’amo: passà de ser propietat de l’església arquebisbal a ser propietat de la parròquia de sant Bertomeu. Detall d’estratègia que pretenia tapar la qüestió i fer callar les protestes: com la parròquia és el poble, l’església era del poble. Poble entès com a “pueblo de Dios” com si tothom fóra feligrès i practicant, i no com a comunitat civil representada per un ajuntament, que ho és de tots, moros, cristians i altres parròquies. Així la qüestió, un nou ajuntament en ple decidí “emprender las medidas necesarias para retornar la propiedad a la situación anterior”. I així va ser. Però els informes pericials desaconsellaren qualsevol iniciativa perquè la qüestió legal estava “atada, y bien atada”.


Canviaren -per fi!!- al retor autor del robatori i de la desfeta pastoral, i ens en vingué un altre, més conciliador, més obert i més diplomàtic: “ah, si per mi fóra!…”; “això és cosa de dalt…”; “si és de la parròquia, és del poble…” i es posà de seguida a recuperar parroquians i també al negoci de restaurar la nova propietat a causa de les goteres i els clevills, aconseguint diners i permisos per a fer les obres pertinents. I les obres començaren amb potència de materials i, sembla, que ben dirigides, perquè la nova propietat, una església-fortalesa dels segles XIV-XVI i monument nacional, requereix almenys una seriosa i obligada supervisió tècnica. Fins ací res a dir: és de l’església; tenen dinerets i compleixen la norma. Avant.


Però, de sobte, mirant cap amunt ens sorprèn el campanar coronat -mai millor dit- amb merlets nous que mai no havíem vist i que sembla, a ulls parroquians i no parroquians, que mai no estigueren allí. La sorpresa trenca amb la visió tradicional del monument i la imatge fixada en la memòria col·lectiva. Que l’edifici tingué merlets és indiscutible, però sobre la ronda perifèrica dels “montons”, és a dir el terrat, primer de la torre del segle XIV i després de tot el recinte del segle XVI, sense teulada precisament per facilitar-ne la defensa. El campanar o torre de guaita, rematat ja en el segle XVII, no necessità, per la seua altura i funció, els merlets postissos que ara li han posat els sabuts i tècnics oficials, els quals n’hauran de demostrar la seua existència anterior. Això, almenys, pensa un ciutadà de carrer.


És de suposar, si és que la qüestió va de rigorosa restauració històrico-militar, que també tindrem merlets per tota la ronda perimetral dels “montons” perquè allí sí que n’hi havia i encara es poden observar els senyals. I posats ja a la reconstrucció imaginària, els tècnics podrien també afegir els balcons amb matacans de fusta i cadafals que, sens dubte -perquè senyals també n’hi ha-, estaven disposats per a la defensa vertical. Esperem-ho, perquè així tindrem el castell preparat per a la guerra, i així canviarà totalment la visió i la imatge tradicional: a nou propietari, nova imatge. Clar, que la qüestió antinòmica no li quadra a l’església: un castell eclesiàstic? Des de quan l’església construïa castells per atendre els seus feligresos? És que el retor vol fer ara “moros i cristians” per tal de recuperar la clientela?…..I, en aquest sentit, també fan aigua els raonaments político-legals de l’església per confirmar, sense cap documentació històrica o actual, l’apropiació amb notable traïdoria d’aquest monument i de tants d’altres al llarg i ample de l’Estat espanyol. Perquè el poble, inclòs el de Déu, no té les llums intel·lectuals necessàries per a comprendre i acceptar aquests canvis i pot pensar malament. I això no és bo ni per a l’església ni per als ciutadans. Per això cal preguntar.
Esperem amb ansietat parroquiana una explicació suficient del propietari i dels tècnics per a tothom: poble de Déu i altres ciutadans -perquè a més a més l’edifici és monument nacional. Caldrà, per una part, demostrar amb documentació històrica i tècnica la preexistència de merlets i la seua reposició -que no restauració- sobre el campanar de l’església-fortalesa de sant Bertomeu de Xàbia i, per l’altra, si és o no oportuna l’actuació, després de la consolidació de la imatge en la mentalitat col·lectiva i seguint també criteris ben actuals, sobre la restauració de monuments. Esperem-ho.

 

Noticias relacionadas

El campanario de San Bartolomé sorprende con un nuevo almenado que tiene su base histórica

 

 

6 comentarios en “Opinió: Els Merlets

  1. Comparto la opinión de Antoni Espinós y le felicito por su artículo.
    No sé de quien ha sido la idea ni de quien ha sido la decisión, pero opino que ha sido un error y que se debería subsanar cuanto antes. Aunque ahora dirán que deshacer lo hecho puede ser peor que dejarlo, que las obras causarían un daño irreparable, … y al final, no habrá responsables de este «sacrilegio».
    Igual desde urbanismo del Ayuntamiento podrían ver si «no han sobrepasado la altura permitida del edificio» y solicitar la demolición de lo construido. ¿Tenían licencia de obras? ¿Estaba previsto elevar la edificación?
    Con estos «merlets» están modificando el «skyline» de nuestro monumento, de nuestro casco antiguo, de nuestro pueblo. Están modificando el aspecto del monumento más importante y emblemático de nuestro pueble, .. y parece que no pasa nada.
    ¿Se imaginan una intervención en la Torre Eifel que modificara su fisonomía? ¿Y que se desconociera a la personal o entidad que hubiese tomado esa decisión? O piensen en cualquier otro monumento, es igual …
    Parece ser que el argumento «histórico» de esta decisión es que se trata de una fortificación, de una fortaleza, y que, por tanto, toda fortaleza tiene que estar «almenada», … argumento que Antonio deshace perfectamente. … pero imaginemos que tienen razón, que se trata de una fortaleza, de un «castillo», … y entonces me surgen muchas dudas.
    Si realmente se trataba de una FORTALEZA, de un castillo, de una «torre cuadrangular» que se construyó para defender la villa de Jávea de los ataques y saqueos, … tendremos claro que se trata de una CONSTRUCCIÓN CIVIL y todos estarán conmigo que este tipo de edificaciones no eran construidas por la IGLESIA, sino por el PUEBLO. Entonces no entiendo en qué momento ni con qué argumento la Iglesia pudo decir en su momento que el edificio le pertenecía.
    La Iglesia construye iglesias, edificios religiosos, … y por tanto, si ahora, lo que nos están diciendo es que se trata de un edificio defensivo, de una fortaleza, es que están reconociendo el origen de la edificación y su inicial destino. Están reconociendo que es un edificio de origen civil, incluso podríamos decir que militar, y que, por tanto, fueron los habitantes de este pueblo los que decidieron construirlo y que pertenece como tal al pueblo.
    Si quieren el templo «almenado», si reconocen que es un edificio defensivo y por tanto civil, que lo devuelvan a su legítimo propietario , al pueblo de Jávea. Si no, que le quiten esos «merlets» y que lo dejen como estaba.

  2. Fue declarada monumento histórico-artístico perteneciente al Tesoro Nacional de España mediante el Decreto de 3 de junio de 1931.

    Actualmente, está considerada como BIC (Bien de Interés Cultural) regulada por la Ley 16/1985, de 25 de junio, del Patrimonio Histórico Español.

    El código identificativo es RI-51-0000368.

    La legislación aplicable en la Comunidad Valenciana respecto a los Bienes de Interés Cultural es la Ley 4/1998, de 11 de junio, del Patrimonio Cultural Valenciano.

  3. Al margen del tono y de localismos que desconozco, estoy básicamente de acuerdo en los dos ejes principales de tu opinión: la usurpación por parte de la Iglesia de edificios y propiedades con esa masiva y alevosa inmatriculación que realizaron y, caramba ¡¡, si los técnicos han metido la pata sería gravísimo si, como dices, el edificio está catalogado como Monumento Nacional.
    En el primer caso espero el día en que los gobiernos y la justicia deshagan esas posiciones ventajistas que la Iglesia se otorgó a sí misma; y en cuanto a lo segundo, espero también que las autoridades den una vuelta al proyecto, no sea que se esté haciendo literalmente «una cagada» (perdón).

  4. Antonio, creo que cada vez eres menos lucido.
    No tienes ni idea, ni de derecho (eso ya lo sabía), pero ahora veo que tienes tus ideas nubladas por tanto anticatolicismo. Siempre metiendo zizaña con tu partidismo izquierdoso.
    Que pena!!
    Menos mal que el pueblo haciende no es fácil de embaucar, por mucha cruzada que inicies.

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

Este sitio usa Akismet para reducir el spam. Aprende cómo se procesan los datos de tus comentarios.