Presentació de Quico Bola, per Pepa Guardiola

10 octubre, 2016Por: Redacción

0
Tiempo de lectura: 7 minutos

PRESENTACIÓ FRANCISCO PASTOR ESPAÑOL, QUICO BOLA, PREMI 9 D’OCTUBRE 2016 A LA SOLIDARITAT
Admirats guardonats, Senyor Alcalde del M.I. Ajuntament de Xàbia, regidores i regidors de la Corporació Municipal, autoritats, senyores i senyors.
Abans de presentar la persona que rebrà el Premi 9 d’Octubre a la Solidaritat, permeteu-me unes poques paraules, a manera de reflexió, sobre el sentiment, l’actitud, la capacitat i el valor de ser solidari.
La solidaritat és un sentiment impulsat per la bondat, l’altruisme, la convicció ètica, o un motiu individual generós que du a identificar-se amb els altres reconeixent-los i considerant-los com a iguals per damunt de les diferències, percebent les circumstàncies que els afecten, reaccionant als problemes aliens com a propis i actuant per solucionar-los.
És per tant una actitud personal, un comportament social d’entrega, d’ajuda, de responsabilitat, i en especial de compartir el poc o molt que es té, tenint en compte que els béns no són només de caràcter material.
Ser solidari, ser solidària suposa la capacitat de viure d’acord amb el principi que tots els éssers humans tenim dret a una vida digna.
La solidaritat és el valor que mou les persones a intentar compensar les injustícies i deficiències socials afavorint els més empobrits. Vivim en un món tan necessitat de solidaritat, que el comportament solidari cal elevar-lo a un dels grans valors de l’ésser humà.
La pràctica de la solidaritat ha de començar a exercir-se en el metre quadrat on vivim, ha d’estar present en els hàbits i els gestos més elementals de la vida quotidiana, i ha a fer-se extensiva a tota la societat. O la solidaritat està present en totes les situacions socials, impregna les estructures i entitats que organitzen la vida pública o el món serà regit per l’egoisme.
Aprofite aquesta reflexió per lloar l’exemplar comportament solidari que han tingut en l’incendi de principis de setembre entitats i persones del poble de Xàbia, hagen nascut aquí o enllà. Així com l’ajuda d’altres poblacions i de moltes i diferents col·lectivitats i organismes. Que aquesta actitud es faça extensiva a tots els moments socials.
Seguint el fil de la reflexió sobre les qualitats pròpies de les persones solidàries, el sentiment, l’actitud, la capacitat, el valor d’entrega, al llarg de la seua vida ha demostrat tenir-les el nostre Premi 9 d’Octubre a la Solidaritat en Francisco Pastor Español.

Glossa biogràfica
Francisco Pastor Español va nàixer a Xàbia el 13 d’abril de 1950.
Fill de Joan Batiste Pastor Bolufer i de Pepica Español Cabrera, germà de Pedro Pastor Español. Tot i haver nascut i viscut durant molt de temps al número 39 del carrer Major, recorda amb especial afecte els anys que, sent xiquet, va passar a la casa pairal del Carrer Sor Maria Gallard.

Quico Bola, tras escuchar atentamente las palabras que le dirigió su gran amiga Pepa
Quico Bola, tras escuchar atentamente las palabras que le dirigió su gran amiga Pepa

La família paterna era coneguda per l’apel.latiu “de l’Illa”, pel fet que un avantpassat nasqué a l’illa del Portitxol quan, durant la guerra del Francès, els familiars s’hi refugiaren en aquell indret. Quico n’està orgullós de la seua estirp i conta amb tendresa l’anècdota rememorada al llarg dels anys.

Va anar l’escola de Primària del mestre don José Garcés, a qui guarda gratitud i carinyo.
Va estudiar Batxillerat superant les dificultats amb què estudiaven en aquella època, rebent classes a l’acadèmia “Surco”, primer, i a l’Institut Lliure adoptat de Batxillerat, després. En la dècada dels seixanta, ens examinaven per lliure a Alcoi, fent una autèntica proesa de viatge d’anada, exàmens a contrarellotge de totes les matèries, i tornada a Xàbia en una jornada extenuant per a joves estudiants d’entre 10 i 16 anys.
L’esforç, per a véncer les precarietats de l’època, tenia les seues compensacions. Els carrers del poble eren un espai on jugar a les amples: a la tit, a la pilota… i a les boletes. Quico era un expert jugador de boletes de fang que els xiquets feien xocar unes amb les altres. Un cosí li va regalar una potent boleta d’acer, que vingué a reforçar la seua destresa i el convertí en temut contrincant, els companys acabaren per anomenar-lo “Quico Boleta”. Amb els anys, el diminutiu va créixer com ell i va passar a ser “Quico Bola”. Així de lúdica és la procedència del seu àlies. Vos assegure que no conec ningú que estiga tan desvanit com ell del sobrenom que li van posar, no dic malnom perquè no és el cas. Aquesta anècdota infantil, es mostra del tarannà positiu i la bona empatia que caracteritzen Quico i que li permeten traure sempre la part favorable de les experiències.

Als 18 anys fou contractat a telègrafs com a repartidor, uns anys després aprovà les oposicions i ocupà la plaça com a funcionari (aleshores correus i telègrafs eren serveis diferents). Quico va ser l’últim repartidor de telegrames de Xàbia, el seu treball li permetia recórrer el poble cada dia, conèixer el veïnat i recíprocament ser conegut per tots. En fusionar-se telègrafs i correus va passar a ser funcionari de l’entitat creada, lloc on ha treballat fins a la seua jubilació.

És a principis de la dècada dels setanta quan, en una conferència, féu amistat amb un membre de la Creu Roja d’Alacant. De seguida se li despertà el sentiment solidari que el mogué a la necessitat d’actuar col.laborant amb la gran Institució Humanitària.
En un principi el que més fàcil i assequible li resultà, ja que només depenia d’ell, fou donar la pròpia sang per ajudar als altres. La primera donació la va ser el 25 d’abril de 1971. En dur-ne varies, el 10 de novembre 1972, se li atorgà el carnet de soci actiu de l’Associació de Donants Altruistes de Sang de la Creu Roja, amb el número de soci 249.
Alhora, la consciència de les deficiències en l’atenció sanitària i de les necessitats en urgències mèdiques de Xàbia, que coneixia bé com a observador crític de les realitats, el féu plantejar-se la conveniència de crear l’Assemblea Local de la Creu Roja. I es posà mans a l’obra conjuntament amb amics i amb personalitats de Xàbia en un procés en què la voluntat, l’entusiasme i la capacitat de treball van superar totes les dificultats. Formà part de l’equip fundador de l’Assemblea de Creu Roja de Xàbia, de la qual va ser el primer secretari.
Per la dedicació a la Creu Roja i a l’Associació de Donants de Sang va ser anomenat, a 1995, delegat local Del Centre de Transfusió, responsabilitat que el dugué a promoure diferents campanyes i actes de donació de sang.
A 1999 s’incorporà com a voluntari a Protecció Civil prestant serveis allà on era requerit durant més de 15 anys
Francisco Pastor Español ha fet extensiva la seua solidaritat a tota la societat i ha col.laborat d’una manera fecunda amb entitats i institucions que la tenen com emblema.

Però si en la reflexió introductòria parlava que la pràctica de la solidaritat ha de començar a exercir-se en el metre quadrat on vivim, també en aquest aspecte Quico ha desbordat altruisme, generositat i dedicació.
En la família, com a pare entregat de Juanvi, Teresa i Dani, dels qui se sent satisfet i orgullós de tenir-los al seu costat i de l’estima i atenció que li professen.
En el treball i col.laboració amb diverses associacions de Xàbia de les quals ha format part com la Confraria d’homes de Jesus de Natzaré o la Comissió de Festes Mare de Déu de Loreto (a la qual va fer donació de la Medalla d’or).
I en una aportació molt important per al poble de Xàbia, perquè des de la seua aparició a 1984 ha significat un memoràndum de l’esdevenir quotidià de la nostra població, em referisc a la revista “Semanal Jávea”, de la qual és cofundador, i ha sigut fidel i constant repartidor durant els anys de la seua existència en format paper. Ha fet donació de les revistes a la Biblioteca Pública municipal de Xàbia.
Guardons i Homenatges
Relatat amb paraules les accions que ha realitzat Quico semblen senzilles i a l’abast de qualsevol persona, però l’esforç, la persistència, la convicció, la dedicació, les hores emprades generosament i la transcendència humanitària de la seua labor queda ratificada en els reconeixements rebuts.

La Creu Roja Espanyola li concedeix la Medalla de Plata a 1984.
El 30 de novembre de 1992, la Federació Nacional de Donants de Sang el va distingir amb la Medalla Nacional de Gran Donant de Sang, rebuda de mans del ministre de Sanitat, qui en el moment d’atorgar-la va ressaltar que era el més jove dels guardonats i qui més sang hi havia donat.
A 1993, en la clausura de la Trobada de presidents de Creu Roja de la Comunitat Valenciana, se’l guardonà amb la Medalla d’Or de la Creu Roja en consideració als mèrits acreditats per la seua entrega i els serveis humanitaris prestats a aquesta Institució.
A 1993 rebé un reconeixement de l’Ajuntament de Xàbia, per la seua generositat com a a principal donador de sang del País.
A 1994 és homenatjat durant l’Assemblea General del V Congrés  de la Federació Nacional de Donants de Sang.
A febrer de 1994 el Club Rotary de València l’honorà amb la Flama Rotaria al Valor Humà, i a març d’eixe mateix any va rebre un homenatge del Rotary Club de Xàbia entregant-li una placa amb el lema: ‘Val més donar que rebre’.
A 1997 va ser distingit pel Centre de Transfusió.
A 2013 l’Associació Nacional de Protecció Civil li concedeix la Medalla de Plata amb Distintiu Blau en reconeixement a l’antiguitat i constància en el servei com a voluntari.

En una entrevista que li feren uns xiquets i xiquetes de Xàbia, a 2013, li preguntaven què sentia en donar sang, ell va respondre:
“Una gran satisfacció i una gran força, la força de la vida que la meua sang dóna a qui la necessita”,.
En la mateixa entrevista, calculava que al llarg dels anys havia donat més de 60 litres de sang.

Quico, amb la teua contribució constant i extraordinària quanta força vital has regalat als altres i quantes vides has salvat!
Amb tot el referit, queda ratificat el que deia el dictamen de la Comissió de Cultura en proposar al Plenari de l’Ajuntament de Xàbia com a Premi 9 d’Octubre a la Solidaritat, a Francisco Pastor Español, (el nostre benvolgut amic Quico Bola).
“Home de nobles sentiments i gran bonhomia, en reconeixement a la seua tasca solidària. Francisco Pastor ha aconseguit formar part de la història i de l’imaginari col.lectiu de Xàbia de la millor manera possible: per ser un home generós i voluntariós, sempre disposat a lluitar per aconseguir una societat més justa i solidària.”
Gràcies Quico pel teu exemple, pel que ens has donat, ens dónes i ens donaràs. Amb els teus sentiments altruistes, l’actitud generosa, la capacitat de compartir i el valor de “fer-ho possible”, has contribuït a crear una Xàbia més Solidaria.
Pepa Guardiola
Octubre de 2016

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

Este sitio usa Akismet para reducir el spam. Aprende cómo se procesan los datos de tus comentarios.