Reflexions per al 9 d’octubre. El patrimoni arquitectònic i la identitat d’un poble

9 octubre, 2020Por: Redacción

12
Tiempo de lectura: 3 minutos

per Pepa Guardiola 


Només vull compartir unes reflexions.
No tinc intenció d’escriure un article sustentat amb documents irrefutables que defensen la solidesa del contingut exposat. Ni sóc historiadora, ni llicenciada en art, ni arquitecta, ni especialista en crítica de res. Sóc una dona de poble, mestra jubilada, escriptora de vocació que estima i valora el patrimoni que li han legat les generacions passades i intenta transmetre’l amb la mateixa estima i cura a la seua descendència. Perquè fills, filles, néts i nétes, infants i joves que he contribuït a educar conserven les arrels, sàpiguen que tenen un passat que els referma en personalitat, confirma en el present qui són i d’on venen, i els pot ajudar a construir el futur sense negar la pròpia idiosincràsia, cosa cada vegada és més difícil d’aconseguir.

La cultura d’un  poble no es crea en dos dies ni s’oblida en una nit.
La història no s’escriu en quatre fulls, ni s’esborra amb una gota de lleixiu.
El patrimoni material no es construeix amb cinc pedres ni es transforma des del projecte d’un estudi.
La identitat d’un poble està configurada per una estructura tan complexa que no es desfigura així com així per molt que s’intente despersonalitzar-lo.
Tradicions,  història,  patrimoni arquitectònic, llengua, cultura configuren una forma de ser, de viure, de relacionar-se, de conviure, que s’endinsen en el caràcter de la gent i conforma la societat d’una població.
Però enfront de la tenacitat per transmetre els legats culturals, hi ha un antic sistema corrosiu que incideix de continu per destruir-los, semblant a eixes gotes imparables que cauen sobre una roca, una i una altra, i una altra seguida d’altra gota fins que la seua impertinència acaba per foradar la pedra, …o fins a esborrar la identitat d’un poble.
Ho hem patit valencians i valencianes al llarg dels segles. I seguim suportant-ho, aguantant menyspreus, discriminacions, relegacions, però sobrevivint i fins i tot avançant.
I és que contra a la impertinència destructiva hi ha l’escut protector de la perseverança, del convenciment, del creure en tu mateixa, de l’estima per la cultura, la història, la identitat, recolzada en elements emblemàtics que ens serveixen d’icones representatives, fàcils d’identificar i ben necessàries en el món actual on domina la força de les imatges.

A Xàbia, amb totes les transformacions sofertes durant les últimes dècades del segle XX pels canvis de poble agrícola a turístic, hem sabut mantenir “cert equilibri” entre modernitat i tradició històrica.
Puc posar com a exemple la salvaguarda dels riuraus. Però hui parlaré del conjunt antic de la vila que, salvant algunes malifetes, ha sigut fidel a la imatge que la identifica. I com una icona representativa ha mantingut el perfil arquitectònic de cases encimbellat pel monument de l’església fortalesa, al recer del Montgó i el seu conjunt muntanyenc.
Personalment he dedicat temps, classes, empenys, debats, accions, lletres, en guardar eixe equilibri entre les transformacions de la modernitat econòmica i la identitat històrica, patrimonial i cultural, sempre des de la perspectiva de justícia i igualtat.


En aquest complicat any de 2020, quan la pandèmia està sumint a la humanitat sencera en un drama terrible, que augura un futur incert i arrossegarà canvis imprevisibles, necessite més que mai sentir que pertany a un poble valencià, a un País Valencià responsable, sensat, seré, respectuós, que cura i protegeix als que hi vivim, que guarda el seu entorn, que procura la bondat dels seus referents i conserva el millor de la seua personalitat i identitat.
Per això em resulta insuportable la imatge terrorífica i bel·licosa, pròpia de temps de confrontaments passats i superats, que se li ha donat al perfil de la vila coronant amb tosques estranyes el campanar (altrament dits merlets de torre medieval).
Què mal pinta sobre la vila una torre emmerletada de castell guerrer! De veritat em trenca el gust, el cor i l’ànim. I quin dolor en pensar que un monument construït al llarg de segles pel poble de Xàbia, va passar fa a penes unes dècades a ser propietat privada de la jerarquia eclesiàstica, i ara ens imposen una imatge que trastoca tots els referents de l’església fortalesa i del casc antic de Xàbia.

Abans, quan enfilava la baixada del Colomer, carretera d’entrada a la vila des dels vessants sud del Montgó, la imatge del campanar senzill i harmoniós amb les teulades del poble, em feia sentir acollida i rebuda amb una abraçada de tosca enlairada al cel que  saludava complaent a qui hi entrava. Enyore eixa imatge, forma part de la identitat de Xàbia, i desitge tornar a ella.
Que dur resulta a vegades ser del poble pla.

Feliç celebració del 9 d’Octubre, Dia del País Valencià.

12 comentarios en “Reflexions per al 9 d’octubre. El patrimoni arquitectònic i la identitat d’un poble

  1. Y a Pepa Guardiola (PSOE ) no se le cae la cara de vergüenza viendo como su gobierno municipal no limpia la fachada del museo , destroza el Central Cinema ,deja que se hunda la casa Candelaria , y tenga todo el pueblo lleno de mugre y suciedad ? Venga ya…..y venga a construir apartamentos…..sois lo peor y mas inútil que ha gobernado XABIA ¡¡

    1. Pues no, Bartolomé, parece que no le da vergüenza. La literatura es una cosa y la política otra.
      Ni contesta, ni opina. Hay coas que no le duelen.

  2. XABIERO 2. Interessants i oportunes reflexions.
    Els merlets han canviat la imatge del campanar de l’església, que identificava Xàbia al mirar-la des de qualsevol punt del terme.A mí també em causa pena, com a Pepa Guardiola, vore un castell amb la prepotent torre de l’homenatge al mig del centre històric.
    Em sembla que m’han canviat el poble. Hem perdut un element identificador del nostre poble, probablement el més important.
    I també enyore i desitge, com l’autora, tornar a vore la torre sense els estranys merlets.

    1. En documento firmado el 22 de mayo de 2018 por el arqueologo municipal, podemos leer que recomienda denominar el monumento «Iglesia Fortaleza de San Bartolomé, característica arquitectónica e historica que singulariza este edificio desde sus origenes medievales» y añade la mas antigua representación heráldica de Jàvea en la que figura «Sant Bertomeu com una fortalesa emmerletada» con «merlets» incluso en el campanario

    1. Hola Sara, el artículo de opinión nos ha llegado en valenciano y así lo hemos publicado. En la actualidad existe la tecnología suficiente para que con el simple hecho de darle a un botón en tu navegador puedas traducir cualquier página de internet. Un saludo!.

      1. Entiendo que si alguien manda un artículo escrito en noruego, también lo pones tal cual?
        No creo.
        Creo que lo pondrías en español.
        Pero vamos, que no pasa nada, tú mismo.

        1. Pues has entendido mal. El noruego no es una lengua oficial en esta Comunidad autónoma. El valenciano y el castellano son las dos lenguas oficiales en la Comunidad Valenciana, así lo recoge el Estatut de Autonomía aprobado en el 82 y su actualización de 2006, y también la Constitución. En este periódico preferimos utilizar el Castellano como lengua para escribir nuestras noticias ya que muchos lectores son castellanohablantes.
          Y tal y como hemos hecho, si alguien nos remite un artículo en valenciano así lo publicamos, o por ejemplo cuando hemos publicado discursos oficiales. Y en contadas ocasiones los hemos traducido al castellano.
          Un saludo!

        2. Si en nuestra comunidad no podemos hacer uso de nuestra lengua materna, apaga y vamonos. No me parece correcto que intentes obligar a una prensa libre (y como su nombre indica de Xàbia) a no escribir en nuestra lengua. Ese «tu mismo» me parece un chantaje de muy mal gusto.

    2. Sara, español es todo lo que está en territorio de la península (exceptuando Portugal), mejor di castellano, que fue la lengua que impusieron algunos gallardos reyes de Castilla a toda España. Tu sigues su camino.
      Te recuerdo que disfrutas de la Comunidad Valenciana,por la misma razón tendrias que respetar y disfrutar abriendo tu mente a su lengua materna. Te invito a ello, es barato y vitaliza las neuronas. Feliç diumenge.

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

Este sitio usa Akismet para reducir el spam. Aprende cómo se procesan los datos de tus comentarios.